dijous, 31 d’octubre del 2013

Disbarats a dojo


Caravaggio. Cap de Medusa
  


No acostumo a parar l'orella a les converses alienes, però de tant en tant sento comentaris, opinions o expressions que automàticament criden la meva atenció per la seva singularitat. Els transports públics són una font inesgotable de perles extemporànies, com també ho són els mercats, les botigues, les oficines de tot tipus, els bars, els cafès i, en general, qualsevol lloc on per diferents motius ens hi estem una bona estona (que pot ser molt productiva per als caçadors de rareses verbals).

En els últims temps, n'ignoro el motiu, diria que l'estadística de barbaritats que he tingut el gust de sentir s'ha incrementat bastant. O potser és que m'he tornat més receptiva a tota mena d'exabruptes lingüístics i de raonaments singulars. En qualsevol cas, i com que tampoc no tinc intenció de treure'n l'entrellat, aquí deixo una mostra dels que més m'han colpit. 

Que vagi de gust!

 


1.-  [Conversa entre un grup de persones que parlen sobre els casos d'espionatge a particulars per part del govern nordamericà. Sentida dins un vagó de metro]:

- El govern espanyol no és res més que el chivo expiatori de l'Obama.
- Per què ho dius?
- Home, perquè es dedica a espiar-nos per ordre dels americans.

2.- [Conversa entre dues dones que esperen tanda en una parada del mercat]:

- I els molt sinvergüenses, quan se n'anaven de viatge, deixaven el gosset tancat. Pobret!
- Però tancat, literalment?...
- No, literalment no. Amb pany i clau.

3.- [Sentit en una oficina de correus]:

- I a tu, quan et toca l'exposició del tema?
- Jo em pensava que em tocava la setmana que ve, però ja veus, el profe em va fer exposicionar l'altre dia.

4.-  [Sentit en una parada d'autobús]:

- El Joan es passa molt amb la beguda.
- Sí, la veritat és que últimament beu com un bellaco.

5.- [Sentit en una cafeteria]:

- Després de tot el que va passar, tu creus que m'havien de convidar al casament?
- A mi també m'hi van convidar, però vaig declinar la meva presència.

6.- [Conversa entre dos empleats d'un banc que es reien de les dimensions del nas d'un tercer que, naturalment, no hi era present]:

- Osti tu, el tio té un nas com el d'aquella història del Calderón de la Barca que deia no sé què d'un hombre a una nariz pegado.

7.- [Sentit en un autobús]:
- Ja saben si serà nen o nena?
- Sí! Dilluns passat li van fer l'econografia.



Continuarà... (o no).

20 comentaris:

  1. m'encanta la de presencia-presenciae-presenciarum...

    ResponElimina
  2. Buf, els no-llocs són genials per sentir disbarats. I no només lingüístics sinó també de significat. Hi ha gent que té uns pensaments ben estrafolaris! Jo me'ls apunto en una llibreta que sempre duc a la bossa :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo també acostumo a dur una llibreta al damunt on hi apunto coses que em criden l'atenció. Fa una estona n'acabo de sentit una de molt grossa (ja l'he escrita per no oblidar-la), que em reservo per a una propera segona tongada de disbarats.

      Elimina
  3. Las conversaciones ajenas, las escuchas casuales, son un material muy rico para crear historias, uno nunca deja de sorprenderse de las cosas que escucha por ahí.
    Creo que lo peor es cuando se dicen sin ningún tipo de filtro, desde el desconocimiento total, pero ¿qué énfasis que les ponen?
    Petons.
    HD

    ResponElimina
    Respostes
    1. Lo cierto es que sí, esas conversaciones cazadas al vuelo constituyen un material inagotable. Cuanto más convencidos están de decir algo con enjundia, mucho mayor énfasis le ponen, lo cual, por cierto, no dejo de agradecer como oyente ocasional.
      Petons, Humberto.

      Elimina
  4. Són molt divertides. Llàstima que mai prenc nota d'aqueste converses i les acabo oblidant.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No totes tinc oportunitat d'apuntar-les i segur que algunes se m'obliden, però la veritat és que n'hi per llogar-hi cadires!

      Elimina
  5. Ah! molt bona selecció de clàssics populars. Una aportació, dos universitaris al tren:
    La II Guerra mundial? No sé, comença quan maten a un tio en un pont de Sarajevo
    No,no. És tot això del Hitler i tal
    Acollonant. Això últim ho dic jo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Acollonants els efectes del pla Bolonya (i això ho dic jo).
      Gràcies per aquesta anècdota tan il·lustrativa.

      Elimina
  6. Sícoris.. m'has arrancat una bona rialla... em passa com a l'Enric, no les anoto i se les emporta el vent...

    boníssima la del gosset literari!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Anna, quan vaig sentir això del gosset tancat a pany i clau, em va costar un gran esforç no esclatar a riure davant de la "perpetradora" d'aquest acudit involuntari.

      Elimina
  7. Lo de "declinar la meva presència" és genial, suposo que ho farà en llatí... :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Seria el mínim que caldria esperar, però alguna cosa em diu que no és així: ja té prou feina mirant d'autodeclinar-se... no se li pot demanar més. :)

      Elimina
  8. Ostres, molt bó. Jo recordo ara una d´una senyora que exp`licava a un altre la pelicula "El último emperador" Li deia: "...i llavors l´emperador expulsa als guardians de l´harem. Aquells castrats, si... Els nenucos!"
    Salut. Borgo.

    ResponElimina
  9. La "econografía", quizá sea por aquello de los recortes: una ecografía baratita.
    Aquí va otra: En Madrid, por la calle, dos tipos jóvenes pero bastante calvitos, y con pinta, ambos, de ejecutivillos (horterones, achulapados en el vestir y en los ademanes). Hablan de eso, de sus pelos ya escasos. Dice uno: "Jo, macho, es que cuando te empieza esto de... la piorrea esa..."
    Se me ocurre un a modo de greguería: Alopecia, piorrea de los pelos.
    Un saludo, Sícoris. Magnífico blog.
    JL

    ResponElimina
    Respostes
    1. Por supuesto, José Luis, el término "econografía" tiene el poder de lo subliminal. Sin duda, es una genialidad -involuntaria y muy de estos tiempos- unir dos conceptos que, en principio, parecen tan alejados como lo eran la máquina de coser y el paraguas que se encontraban fortuitamente sobre una mesa de disección.

      Tu anécdota sobre los ejecutivillos horterones y achulapados no hace sino confirmarme la profunda relación entre continente y contenido. Aunque cierto es que, al menos, la estupidez de estos dos barandas ha contribuido a una creación "greguerística" que para sí habría querido Don Ramón.

      Gracias y un saludo.

      Elimina
  10. Coneixes AL CARRER? És un recopilatori de frases com aquestes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No, aquest no el conec, però em sembla que hi ha uns quants reculls amb anècdotes semblants, i fins i tot aplegades per professions.

      Elimina

TRADUCTOR-TRANSLATOR: