 |
| Caravaggio. Cap de Medusa |
No acostumo a parar l'orella a les converses alienes, però de tant en tant sento comentaris, opinions o expressions que automàticament criden la meva atenció per la seva singularitat. Els transports públics són una font inesgotable de perles extemporànies, com també ho són els mercats, les botigues, les oficines de tot tipus, els bars, els cafès i, en general, qualsevol lloc on per diferents motius ens hi estem una bona estona (que pot ser molt productiva per als caçadors de rareses verbals).
En els últims temps, n'ignoro el motiu, diria
que l'estadística de barbaritats que he tingut el gust de sentir s'ha
incrementat bastant. O potser és que m'he tornat més receptiva a tota
mena d'exabruptes lingüístics i de raonaments singulars. En qualsevol
cas, i com que tampoc no tinc intenció de treure'n l'entrellat, aquí
deixo una mostra dels que més m'han colpit.
Que vagi de gust!
1.- [Conversa entre un grup de persones que parlen sobre els casos d'espionatge a particulars per part del govern nordamericà. Sentida dins un vagó de metro]:
- El govern espanyol no és res més que el chivo expiatori de l'Obama.
- Per què ho dius?
- Home, perquè es dedica a espiar-nos per ordre dels americans.
2.- [Conversa entre dues dones que esperen tanda en una parada del mercat]:
- I els molt sinvergüenses, quan se n'anaven de viatge, deixaven el gosset tancat. Pobret!
- Però tancat, literalment?...
- No, literalment no. Amb pany i clau.
3.- [Sentit en una oficina de correus]:
- I a tu, quan et toca l'exposició del tema?
- Jo em pensava que em tocava la setmana que ve, però ja veus, el profe em va fer exposicionar l'altre dia.
4.- [Sentit en una parada d'autobús]:
- El Joan es passa molt amb la beguda.
- Sí, la veritat és que últimament beu com un bellaco.
5.- [Sentit en una cafeteria]:
- Després de tot el que va passar, tu creus que m'havien de convidar al casament?
- A mi també m'hi van convidar, però vaig declinar la meva presència.
6.-
[Conversa entre dos empleats d'un banc que es reien de les dimensions
del nas d'un tercer que, naturalment, no hi era present]:
- Osti tu, el tio té un nas com el d'aquella història del Calderón de la Barca que deia no sé què d'un hombre a una nariz pegado.
7.- [Sentit en un autobús]:
- Ja saben si serà nen o nena?
- Sí! Dilluns passat li van fer l'econografia.
Continuarà... (o no).
