![]() |
Grete Stern. Artículos eléctricos. Fotomuntatge, 1950 |
Quan
certs estereotips que crèiem morts i enterrats tornen a treure el
cap, la lògica ens du a considerar dues opcions: o es tracta d'un
cas flagrant de catalèpsia i, en realitat, no
estaba muerto, estaba de parranda,
o
ens han pres el número de manera descarada.
Tanta feina, tants maldecaps per classificar i subclassificar conceptes, i ara
mateix, tot allò del transfeminisme, l'ecofeminisme, el feminisme
marxista, el liberal, el radical i altres intents de parcel·lació a la
recerca de la definició ajustada, sembla que hagin resultat estèrils. El que toca ara és el
retorn a l'ideari de la Sección Femenina, al vuelve el hombre, a l'amplitud de mires a la manera de Millán Astray, que era un senyor que hi veia molt clar.
Què se n'ha fet dels vells eslògans? On queden, no ja Betty Friedman, Judith Butler o Lidia Falcón, sinó aquelles primeres sufragistes britàniques? Algú recorda els postulats d'una feminista tan antiga com Mary Wollstonecraft?
Últimament
semblen remors d'un passat inexistent, vells fantasmes que
arrosseguen cadenes, com en una condemna de reminiscències bíbliques
imposada per la bafarada rància d'una nova
modalitat del ¡Vivan
las caenas!
que, en el fons, és la de sempre.
Pretenen convertir la cadena transmissora del moviment feminista en un cadàver, en una antiguitat antropològica (d'anthropos que, com és sabut, és un mot que ve d'ésser humà). O això sembla, vista la concatenació de lleis, declaracions, frases lapidàries, redefinicions, llibres publicats i pseudomanuals de seducció apareguts darrerament. Un déjà vu que ens retorna l'inefable sabor de l'antiga usança. No sé si les noies de Femen seran contrapunt suficient a tanta caspa involucionista. Caspa que es disfressa, quan convé canviar d'estratègia, d'amic enrotllat, de fals amic: d'aquell que t'afalaga, et protegeix, t'acompanya i et diu que tot ho fa pel teu bé i que les dones sou la sal del món i sou meravelloses i teniu bon cor. El fals amic acostuma a ser el pitjor dels enemics, perquè amb aquella pinta d'heroi sortit de la mala traducció d'una mala novel·la, no el veus venir i ja t'ha enxampat entre les anelles de la cadena atàvica. L'enemic fatxenda el tens sempre enfront i coneixes amb escreix les seves armes i les seves raons arnades. L'altre és més subtil i t'entabana amb un discurs falsament tendre i políticament correcte: és més perillós.
I és perillós perquè s'autodefineix com un home de veritat; sensible, però de veritat (n'hi ha de mentida?). I, és clar, ja se sap que a les dones ens agraden els mascles com cal. I els gatets. I les criatures. I ens fonem, literalment, quan veiem el color rosa. I som febles i neurastèniques. I plorem amb les històries romàntiques. I ens deixem guiar per qui veritablement sap navegar per les aigües de la vida. Perquè som femenines, no feministes. Una dona com cal ni fuma ni beu ni va amb homes.
Jo, francament, no em refio de la gent que diu no tenir vicis. Tothom en té, fins i tot d'aquells que en diuen inconfessables: els que, sense punt de comparació, solen ser els més interessants. Així que senyores que fumeu, beveu i feu coses lletges amb homes als qui tracteu de tu: si un paio se us presenta com el vostre salvador, us convida a brindar amb aigua, us suggereix llibres d'autoajuda per a noietes fràgils o us parla de la lluna mentre us explica què és la llibertat, desconfieu i engegueu-lo a pastar fang. Segur que, entre altres coses infinitament pitjors -que ja anireu descobrint-, és molt probable que també ho faci amb els mitjons posats.
I és perillós perquè s'autodefineix com un home de veritat; sensible, però de veritat (n'hi ha de mentida?). I, és clar, ja se sap que a les dones ens agraden els mascles com cal. I els gatets. I les criatures. I ens fonem, literalment, quan veiem el color rosa. I som febles i neurastèniques. I plorem amb les històries romàntiques. I ens deixem guiar per qui veritablement sap navegar per les aigües de la vida. Perquè som femenines, no feministes. Una dona com cal ni fuma ni beu ni va amb homes.
Jo, francament, no em refio de la gent que diu no tenir vicis. Tothom en té, fins i tot d'aquells que en diuen inconfessables: els que, sense punt de comparació, solen ser els més interessants. Així que senyores que fumeu, beveu i feu coses lletges amb homes als qui tracteu de tu: si un paio se us presenta com el vostre salvador, us convida a brindar amb aigua, us suggereix llibres d'autoajuda per a noietes fràgils o us parla de la lluna mentre us explica què és la llibertat, desconfieu i engegueu-lo a pastar fang. Segur que, entre altres coses infinitament pitjors -que ja anireu descobrint-, és molt probable que també ho faci amb els mitjons posats.