Manllevo el títol d'un poema de Joan Vinyoli per aplicar-lo a un altre, en castellà, del poeta José Hierro. El poema de Hierro, que en realitat es diu Vida, com així ho faig constar al final, l'he il·lustrat amb una pintura de Remedios Varo, una artista surrealista del cercle d'André Breton i amiga de Leonora Carrington, Frida Kahlo i Diego Rivera durant la seva etapa mexicana (com a curiositat afegiré que Remedios Varo era nascuda a Anglès, un poble de la comarca de la Selva, Girona).
M'agrada fer barreges, potser poc ortodoxes, amb la literatura i les arts visuals: unir fragments d'uns autors i títols d'altres, jugar amb els significats a través de les il·lustracions i, en definitiva, apropiar-me dels textos i de les obres d'art per a reinterpretar-los en una mena de collage, tot intentant de no malmetre'n gaire el sentit original. També és cert, no obstant, que quan un artefacte artístic deixa de pertànyer a la intimitat del seu creador per passar a ser del domini públic, els significats són susceptibles de multiplicar-se perquè cada receptor hi aportarà el seu. Inclús, és molt possible que un mateix individu, depenent de la perspectiva del temps, de l'estat anímic i d'altres factors interns o externs, sempre subjectius, interpreti de maneres diverses una mateixa obra d'art.
Aquesta és la meva: la d'ara i d'aquí. O parafrasejant el poeta, la d'ara i res (o tot).
Tot és ara i res (Joan Vinyoli)
 |
| La despedida (Remedios Varo) |
Después de todo, todo ha sido nada,
a pesar de que un día lo fue todo.
Después de nada, o después de todo
supe que todo no era más que nada.
Grito "¡Todo!", y el eco dice "¡Nada!".
Grito "¡Nada!", y el eco dice "¡Todo!".
Ahora sé que la nada lo era todo,
y todo era ceniza de la nada.
No queda nada de lo que fue nada.
(Era ilusión lo que creía todo
y que, en definitiva, era la nada).
Qué más da que la nada fuera nada
si más nada será, después de todo,
después de tanto todo para nada.
a pesar de que un día lo fue todo.
Después de nada, o después de todo
supe que todo no era más que nada.
Grito "¡Todo!", y el eco dice "¡Nada!".
Grito "¡Nada!", y el eco dice "¡Todo!".
Ahora sé que la nada lo era todo,
y todo era ceniza de la nada.
No queda nada de lo que fue nada.
(Era ilusión lo que creía todo
y que, en definitiva, era la nada).
Qué más da que la nada fuera nada
si más nada será, después de todo,
después de tanto todo para nada.
Vida (José Hierro)
Anem a fer un joc.
ResponEliminaTodo y nada. Tot i res. "Res" és realment res?. No. "Res" és sempre alguna cosa. Potser res no és tot, però tant "tot" com "res" són subjectius perquè la percepció de la realitat sempre ho és. En tot cas, "res" ve del llatí, i vol dir "cosa". Quan no hi ha res de veritat (conceptualment), fem servir "no-res".
L'ambigüitat del castellà no permet aquesta distinció (a no ser que determinem el substantiu: "la nada"); però, alhora, l'ambigüitat del castellà (fixeu-vos que té un sistema pronominal molt pobre, comparat amb altres llengües romàniques), permet un joc més gran. José Hierro juga amb els conceptes, però voluntàriament o involuntàriament, hi ha un joc també lingüístic.
Llegiu el poema a la Meseta, davant del mar o en un bosc del Pirineu. I després torneu a mirar el quadre de Remedios Varo. Sigui quina sigui la percepció que en tingueu, Sícoris té raó.
Després d'aquesta proposta, que més enllà del joc constitueix tota una anàlisi semiòtica i lingüística, només et diré, Enric, que la teva lectura del poema i del quadre ha enriquit amb escreix la meva entrada, que només pretenia ser un divertimento.
EliminaNo sé si tinc raó o no: en això també hi entra la subjectivitat, com en gairebé tot. El que sí sé és que comentaris com aquest donen sentit al concepte "hermenèutica" perquè obren nous camins per a la interpretació i, alhora, denoten infinitud de possibilitats des d'on contemplar i mirar d'entendre l'art, la literatura, el llenguatge i fins i tot la vida (almenys per als que intuïm que, tant a la vida com a l'art, no hi ha un únic camí, sinó un munt de bifurcacions i de viaranys que no sabem exactament on ens condueixen. Per no saber, ni tan sols sabem si ens han de conduir a algun lloc).
Divertimento o no, la proposta és teva. La resta és diàleg.
EliminaÉs la gràcia de l'art, reinterpretar, dotar-lo de significats sbujectius. El quadre és molt suggerent, sembla com si les ombres no volguessin separar-se. Potser haurien de fer cas a les ombres! Bon any, Sícoris
ResponEliminaExactament, Loreto. És allò de "tants caps, tants barrets": cadascú que s'endinsi dins d'un poema, d'un quadre o de qualsevol altra manifestació artística en tindrà una percepció personal totalment subjectiva. Després, es podrà analitzar tot des d'una perspectiva més objectiva o acadèmica, però la impressió personal és absolutament intransferible perquè té a veure amb el propi individu, les seves vivències i obsessions i la seva forma particular de concebre el món.
EliminaQue tinguis molt bon any!
T'ha quedat molt bé.
ResponEliminaNomés un matís (sí, sóc un torracollons): la Literatura també és un art. I les arts plàstiques fa segles que es mariden bé amb la literatura. El fruit s'anomena auca, còmic, novel·la gràfica, novel·la il·lustrada, dibuixos animats, etc.
Sí senyor! Així és.
EliminaCom que el tinc ben a mà: cop d'ull a l'índex de títols de la seva Poètica completa i, e voilà, ja tinc el "Tot és ara i res" davant dels morros... L'entrada és de cavall, superlativa: El que jo sóc és un concupiscent,, i el títol correspon al darrer vers.
ResponEliminaApa-li, més regruix a un apunt que, per no ser res, no es podrà dir que cau en el buit.
(Heus aquesta Remedios... Deu ajudar força ser nadiua d'Anglès a l'hora de dibuixar angles tan pronunciats com els de la seva pintura.)
El començament del poema de Vinyoli és ben bé una entrada de cavall: més per abrupte que no pas per concupiscent. En els dos versos següents, però, el poeta es reivindica mesurat -un xic i mal que no ho sembli-.
EliminaLa Remedios és molta Remedios, i d'angles en sabia un niu. Fins i tot dels angles més recòndits de l'ànima humana. Deu ser cert que les forces tel·lúriques d'Anglès (i no només la coincidència morfològica) van deixar la seva empremta.
M´agrada molt aquest dibuix de Remedios Varo. Jo tinc un llibre amb una il.lustració seva a la portada: "Els altres mons de la literatura catalana" una recopilació de narracions fantàstiques.
ResponEliminaBon Any!
Borgo.
És una pintora que m'agrada molt, però encara no he aconseguit tenir un volum monogràfic dedicat a la seva obra (els llibres de la Taschen, que són baratets, em sembla que no l'hi n'han tret cap). Crec que, comparada amb altres pintors de la seva època, no se li ha fet la justícia que es mereix.
EliminaBon any, Miquel!
Es verdad lo que indicó José, al decir 'entre la literatura y el arte' das la sensación de que la literatura no fuese arte, sin embargo coincido en un todo que siempre existe retroalimentación entre las diferentes formas de arte, en la mayoría de los casos se da entre la pintura y la literatura, mi pasado como músico me lleva a unir la escritura a las obras musicales, algunas veces logro combinaciones interesantes, sólo algunas.
ResponEliminaUn beso.
HD
Tenéis razón, Humberto: tal y como estaba escrito el texto daba pie a una cierta ambigüedad, como si la literatura pudiera estar excluida de las artes. Y por supuesto, nada más lejos de la realidad ni de mi intención al escribirlo. Lo he rectificado.
EliminaMuchas gracias y un beso.