 |
| Ferenc Berko. Autoretrat |
DADES BIOGRÀFIQUES:
Nascut a Hongria el 1916, ben aviat va quedar orfe i el van adoptar uns parents de Berlín que més endavant van traslladar la seva residència a Frankfurt. Durant els anys viscuts a Alemanya va entrar en contacte amb artistes de la Bauhaus que formaven part del cercle dels seus familiars, fins que a la dècada dels 30, a causa de l'auge del nazisme, va exiliar-se a Londres, on cursà estudis de fotografia, cinema i filosofia i on les seves sèries sobre nus i els seus reportatges van assolir un èxit que també va tenir ressò a França (de fet, Berko va viure una temporada a París).
El 1938 es traslladà a l'Índia, contractat pel govern britànic per a realitzar documentals propagandístics sobre la guerra, en qualitat d'operador de càmera.
El 1947, ja amb una obra important a les espatlles, l'Institut de Disseny de Chicago li va obrir les portes incorporant-lo com a professor. Va viatjar pels Estats Units i el 1949 va participar, com a fotògraf, a la commemoració del bicentenari del naixement de Goethe que se celebrà a Aspen i que va aplegar un munt d'artistes i intel·lectuals.
 |
| Bicentenari de Goethe a Aspen. Foto de F. Berko (1949) |
Berko es va establir a la ciutat de l'estat de Colorado fins a la seva mort l'any 2000, esdevenint el retratista oficial dels paisatges i de la forma de viure de la població local i turística d'Aspen, amb el prestigi de ser considerat com un dels pioners en l'ús del color.
No obstant això, Berko va mantenir el seu estudi fotogràfic i mai va deixar de conrear imatges molt més personals que donaven fe de la seva empremta tendra, humorística, obsessiva o social, que difícilment es podia incloure dins d'un gènere concret.
No obstant això, Berko va mantenir el seu estudi fotogràfic i mai va deixar de conrear imatges molt més personals que donaven fe de la seva empremta tendra, humorística, obsessiva o social, que difícilment es podia incloure dins d'un gènere concret.
Gràcies a la feina de recerca, conservació i propagació feta per la seva néta Mirte Berko Mallory, l'obra de Ferenc Berko s'ha exposat a la Glitterman Gallery de Nova York i ha iniciat una exhibició itinerant: Ferenc Berko: In Search of Beauty, inaugurada a París a finals de l'any passat, i que continua durant aquest 2013 per Hongria, Romania i Itàlia. En el transcurs d'aquest any està prevista també l'aparició del llibre de Diane Elisabeth Poirier Berko: A Biography.
BERKO I LA PULSIÓ FETITXISTA:
UNA CONCEPCIÓ ESTETICISTA DEL NU:
ELS ESPAIS DE BERKO:
 | ||
| Aspen. Església de Saint Mary |
 |
| París |
 |
| Centreamèrica |
 |
| Budapest, 1927 |
 |
| Chicago, 1947 |
 | |
| Bombai |
 |
| Londres |
 | ||
| Japó |
BERKO, LLUMS I OMBRES:
 |
LA PLASMACIÓ DELS COLORS I LES FORMES:
Espectacular! No el coneixia i m'ha agradat molt. Gràcies per a apropar-nos-el.
ResponEliminaEl vaig descobrir per casualitat, Galderich, i em va semblar tan bo que vaig trobar estrany no haver-ne sentit parlar mai i que hi hagués tan poca informació sobre ell. Tant de bo arribés aquí aquesta exposició o, si més no, el llibre fos fàcil de trobar.
EliminaGràcies Sícoris, sempre ets un pou de sorpreses, jo tampoc n'havia sentit a parlar!!
ResponEliminaGràcies a tu, Anna. Quants artistes hi deu haver de qui no hem sentit a parlar mai i que valen la pena!
EliminaUn dels gran desconeguts (sembla mentira que hi hagi tant a descobrir!). Havia vist alguna foto seva llegint coses sobre Capa, Moholy-Nagy i d'altres jueus hongaresos, però no el conec gaire. De les fotos en color no en sabia res. Gràcies al teu apunt tenim l'oportunitat de recuperar-lo. A veure si a més tenim la sort de veure l'exposició a Barcelona!
ResponEliminaEnric, va ser precisament Moholy-Nagy qui va insistir perquè Berko acceptés la invitació d'exercir com a professor a l'escola de disseny de Chicago, la New Bauhaus, molt poc abans de morir el 1946.
EliminaTrobo que la influència de Moholy-Nagy en l'obra de Berko (també hongarès com ell) és molt evident.
Esperem que l'exposició vingui a Barcelona. De moment però,crec que no hi ha res programat enlloc.
Un bon motiu per viatjar cap a Hongria, Romania i Itàlia, això no cal dir-ho,
ResponEliminai per conformar-se amb el llibre, si el viatge no és fa!
Gràcies, noia del riu, les teves riuades són com les del Nil, "ubérrimas".
Gràcies a tu, cavaliere, pel teu comentari. Reconec que aquest seria un motiu excel·lent per viatjar a tots aquests llocs, tot i que de motius per a sortir de viatge no en fan falta gaires. El que sí fa falta és precisament allò que és més escàs: la "pasta gansa". Ens conformarem amb el llibre, que tampoc està malament...
EliminaUn artista molt interessant. Ja havia vist una exposició seva a Londres amb les seves imatges fetitxistes que recordaven una mica a Man Ray. Salut. Borgo.
ResponEliminaQuina sort, haver pogut veure'n una exposició, i a Londres, ni més ni menys!
EliminaAlgunes de les seves fotos, a mi també em recorden les del Man Ray. Segur que va ser una altra influència important.
Salut!
Un capturador de imágenes increíble, cuántas cosas que desconozco, gracias por el arte.
ResponEliminaUn abrazo.
HD
Celebro que te haya gustado, Humberto. A decir verdad, yo lo conocí por casualidad mientras buscaba otra cosa. Pero me parecieron tan geniales las fotografías que decidí investigar un poco.
EliminaOtro abrazo para ti.