Speak Catalan or carry on?

El 1939, tot just quan havia esclatat la Segona Guerra Mundial, el Ministeri d'Informació del Govern britànic va idear tres cartells amb llegendes que animaven a lluitar per la llibertat i apel·laven a l'alegria, al valor i a la calma de la població (la coneguda flema britànica), prevenint la gent davant una possible invasió de les tropes alemanyes.

Sortosament, això no es va arribar a produir i, com és sabut, la nit del 8 de maig de 1945, una setmana deprés del suïcidi de Hitler a Berlín, es va signar el tractat de capitulació incondicional de l'Alemanya nazi.

Els cartells, encapçalats per una corona Tudor i amb uns textos de línia clara escrits en majúscules blanques sobre fons de color, van tenir una tirada curta i van romandre mig oblidats fins que l'any 2000 els van redescobrir a una llibreria de segona mà de Northumberland, quan els drets d'autor ja no tenien validesa (havien passat més dels cinquanta anys preceptius per a qualsevol mena de reclamació en aquest sentit).

A partir d'aquesta troballa, el lema d'un dels cartells: Keep calm and carry on va ser reproduït amb finalitats comercials en tota mena d'articles. Es tractava del missatge menys punyent dels tres i el que dóna peu a més interpretacions, lluny ja de la intenció bèl·lica i de resistència a l'enemic amb què fou concebut.

Als darrers temps però, se li ha donat una nova volta de cargol a aquest enunciat: Amb les contínues amenaces per part del Ministre d'Educació, Cultura i Esports d'espanyolitzar els nens catalans [sic] i, especialment, arran de l'esborrany de la reforma educativa que pretén relegar l'estudi del català a matèria "d'especialitat" per tal de donar prioritat al castellà, una part de l'esperit del cartell britànic ha tornat a brollar gràcies a l'encertada idea, plena de sarcasme, d'uns dissenyadors barcelonins que han reproduït la imatge i la tipografia de l'original, afegint-hi l'speak Catalan enlloc del primigeni carry on. La proposta, d'allò més exitosa, m'ha recordat també la sornegueria crítica de Robert Crumb, tot i que sense el traç underground, tan de l'època dels seixanta, del dibuixant nordamericà.

L'inefable ministre Wert, que va ser estudiant de l'exclusivíssima i conservadora escola d'El Pilar de Madrid (on, entre altres, també s'hi han comptat com alumnes l'expresident José María Aznar i el bisbe prelat de l'Opus Dei, Álvaro del Portillo), és partidari de privatitzar l'ensenyament i el responsable de fer desaparèixer dels plans d'estudis l'assignatura d'Educació per a la ciutadania, substituint-la per l'Educació Cívica i Constitucional (?). A aquesta nova assignatura que s'ha tret el ministre de la màniga no hi ha prevista cap referència a l'homofòbia ni a les desigualtats socials; en canvi, sí que es parla de nacionalismes excloents i de les enormes bondats del capitalisme. 

Però a més, és a ell, al reaccionari Wert, a qui li devem la subvenció concedida a aquell Diccionario biográfico español de l'Academia de la Historia, de tan trist record i que tanta polseguera va aixecar. A l'entrada corresponent al general Franco, el diccionari minimitza l'aspecte dictatorial i repressiu del franquisme, tot remarcant que el Règim no va ser totalitari sinó autoritari. Curiós joc d'adjectius contraposats que ens deixa com a resultat la figura del dictador genocida a l'alçada d'un avi rabiüt que, en el fons, era una bona i entranyable persona incapaç de matar una mosca. Una simple qüestió de matisos sense altre objectiu que emmascarar la realitat.

 

Allò que dèiem: Keep calm and speak Catalan... encara que ho escriguem en anglès...