Biografia lunar. Vuit imatges
 | ||
| Jean-Antoine Watteau: L'Arlequí, emperador de la lluna (1er quart del s. XVIII) |
 |
| Joseph Mallord William Turner. Llum de lluna (1779) |
 |
| Caspar David Friedrich: Dos homes contemplant la lluna (1819) |
 |
| Georges Méliès: Fotograma de Viatge a la lluna (1902) |
 |
| Federico García Lorca: La lluna, dibuix (anys 20) |
 |
| Luis Buñuel: Fotograma d'Un chien andalou (1929) |
 |
| René Magritte: El vestit de nit (1954) |
 |
| Revista Life (1969) |
el vestit de nit és el que més m'agrada.... ;)
ResponEliminaNo sé per quina raó no em sorprèn gens ni mica, Joan... ;-)
EliminaQuin viatge a la lluna a través del temps....m'ha encantat!
ResponEliminaEncantada jo de que t'hagi agradat. Gràcies, amiga!
Eliminaamb dos paraules m'has deixat sense...
ResponEliminaAixò sí que seria una tragèda: tu, sense paraules! :-)
EliminaUna narració fantàstica! La nit s'està mirant les seves imatges i entenent les diverses històries que aquests artistes li expliquen...
ResponEliminaGalderich
Fantàstiques narracions! Segur que la lluna deu estar xalant mirant cadascun dels relats sobre ella que li ha deixat cada artista.
ResponEliminaGalderich
Esperem que sigui així, Galderich, tot i que no sé si s'hi deu sentir gaire identificada (com quan en una foto o en una gravació de veu, no ens reconeixem a nosaltres mateixos).
EliminaMolt bon recull! Molt bona proposta!
ResponEliminaGràcies, Nymnia!
EliminaUna bona escenificació,
ResponEliminaMoltes gràcies, Montse. La lluna sempre ha servit d'inspiració als artistes de totes les èpoques.
EliminaLa lluna sempre ens ha captivat, està allà, fa influència en nosaltres. Se n'han fet nombroses representacions i sempre està i estarà present en nosaltres i els nostres cors.
ResponEliminaMolt cert això que dius, XeXu. I com li deia a la Montse, la lluna té quelcom de màgic que ha fascinat tothom, i tant pintors, poetes com cineastes l'han agafada sovint com a referència per a expressar-se.
EliminaPrimer m'has deixat sense paraules, després en resseguir les imatges posaven els mots a la nit. Bon recull. .)
ResponEliminaGràcies, Rafel. De vegades és millor callar i limitar-se a plasmar allò que altres han fet abans.
EliminaJo hi afegiria la història, bellíssima, de l'amor lunar dels astrònoms-artistes; en Dionís Renart entre ells. ( En parla aquest capítol de l'imprescindible Nostra nau: http://www.nostranau.net/astronoms-artistes )
ResponEliminaLa d'hores que m'he passat passejant per la lluna gràcies al joistick del telescopi... L'acabose va ser aquella nit que entre la lluna plena i l'ocular va passar un estol d'oques migradores. inesborrable emoció!
Quina experiència, Girbén! No m'estranya gens la inesborrable emoció que vas sentir en veure les oques "travessant" la lluna plena.
EliminaDoncs mira, m'has descobert en Dionís Renart, que havia col·laborat amb en Llimona i en Gaudí, i jo no el coneixia. Hi podria haver inclòs tantes imatges que la cosa hauria estat inacabable; per això, la biografia, a més de muda és parcial.
Per cert, preciós aquest lloc que m'has enllaçat!!
EliminaUll amb les oques salvatges! No perquè sí foren i són l'alter ego dels xamans siberians.
EliminaRaons a "El vuelo del ganso salvaje" del Joseph Campbell.
A banda de la identificació xamànica (gens casual) amb certs esperits zoomorfs, la mala lluna -i mai millor dit- d'aquests animalons és proverbial: més d'un ha hagut de fugir espantat després de voler acaronar-los com si fossin cadellets de gos!
EliminaPer què mai ensenyeu la Cara Oculta de la Lluna?
ResponEliminaPotser perquè no es deixa?
EliminaAu va, si ja sabem que la clau de la seducció no està en mostrar, sinó en insinuar i deixar que vole la imaginació.
EliminaCara oculta? Per a fer-se la interessant!
Es fa la interessant o ens amaga quelcom d'inconfessable?
EliminaVaig més enllà: n'arribarem a treure l'entrellat?... Grans preguntes de la humanitat!
Molt imaginativa la teva aportació, un recull per tenir sempre a mà.
ResponEliminaT'ho agraeixo, Ferran. La feina ja estava feta; només ha calgut recopilar-la i ordenar-la.
EliminaQuina selecció tan interesant d'imatges: és tota una declaració d'intencions; un ideari en el que sobren les paraules. Bravo!
ResponEliminaTu ho has dit, Enric: sobren les paraules (hi ha coses que s'expliquen soles, oi?)
EliminaGràcies!
Bona selecció selenita. M´encanta aquesta foto de Meliès, la tinc a la meva habitació. El txec Vaclav Havel te una pel.licula basada en "Viatge a la Lluna" de Verne molt bona, està per youtube. Salutacions. Borgo.
ResponEliminaMerci, Borgo. Buscaré aquesta pel·li del Havel de la que no tenia notícia. M'al·lucina el teu coneixement sobre pel·lícules, diguem-ne rares, i anècdotes del món del cinema!
EliminaSalutacions.