dimecres, 31 de gener de 2018

«The Blackcoat's Daughter», l'òpera prima d'Osgood Perkins




No sóc gaire de cinema de terror, però he de reconèixer que The Blackcoat's Daughter (titulada també February) m'ha sorprès agradablement. Tot i que es val d'alguns dels tòpics que proliferen en la majoria de películes del gènere, el director ha sabut com subvertir les convencions i enfrontar l'espectador amb una història ben estructurada a partir de tres noms femenins: Kat, Joan i Rose. La diferència amb altres produccions etiquetades com de terror i que presenten un grau de banalitat considerable, rau més en la manera de contar la història (i també en allò que, amb domini narratiu, se'ns oculta) que en el relat en si. I amb tot, l'argument no és gens trampós ni mostra les costures de la trama en cap moment. 

La pel·lícula, que es va estrenar al Festival de Cine de Toronto el 2015, és la primera obra d'Osgood Oz Perkins com a guionista i director. Tot queda en família, i la banda sonora força pertorbadora és del seu germà Elvis. Ambdós artistes són fills d'Anthony Perkins i de l'actriu Berry Berenson, que va morir en els atacs terroristes de l'11 de setembre de 2001 a Nova York, just un dia abans del novè aniversari del decés d'Anthony Perkins a causa de la sida.

El mateix Osgood ha explicat que aquestes i altres circumstàncies familiars i personals han tingut alguna cosa a veure amb la foscor de la pel·lícula, amb la construcció calidoscòpica del guió i, sobretot, amb la seva manera d'entendre i de traslladar-nos els conceptes d'identitat i de temps, així com els límits, sovint incerts, entre el bé i el mal, entre la raó i la demència.

En definitiva: una pel·lícula d'atmosfera, de casalots ominosos enmig d'un paisatge hivernal que impregna de fredor fins i tot els somnis més trasbalsadors. Però també és un artefacte cultural inquietant i ben travat, amb referències a la iconografia catòlica (en ocasions, amb un excés de clixés) i amb homenatges evidents a L'exorcista i a Psycho, en especial a Norman Bates, el personatge amb qui, des de fa més de cinc dècades, tothom identifica el seu pare, l'inoblidable Anthony Perkins.


 

Fitxa de la pel·lícula:

Títols: The Blackcoat's Daughtger, February. 
Direcció i guió: Osgood Oz Perkins.
Repartiment: Emma Roberts, Kiernan Shipka, Lucy Boynton, Lauren Holly, James Remar, Peter J. Gray, Emma Holzer, Matthew Stefiuk, Douglas Kidd, Donna St-Jean, Jodi Larratt.
Fotografia: Julie Kirkwood.
Música: Elvis Perkins. 
Producció: Paris Film / TPSC / Unbroken Pictures / Zed Filmworks. 
Distribució: A24.
Països: Estats Units i Canadà.
Any: 2015.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

TRADUCTOR-TRANSLATOR: