dimarts, 30 de juliol del 2013

Un ull, dos maristes i algunes formigues. Homenatge a Luis Buñuel


Retrat de Luis Buñuel. Salvador Dalí

 Luis Buñuel
 (Calanda, 22/02/1900 - Mèxic, 29/07/1983)

Teníamos que buscar el argumento. Dalí me dijo: "Yo anoche soñé con hormigas que pululaban por mis manos". Y yo: "Hombre, pues yo he soñado que le seccionaba el ojo a no sé quién." "Ahí está la película, vamos a hacerla". En seis días escribimos el guión. Estábamos acogiendo las primeras imágenes que nos venían al pensamiento y, en cambio, rechazando sistemáticamente todo lo que viniera de la cultura o de la educación. Tenían que ser imágenes que nos sorprendieran, que aceptáramos los dos sin discutir. Nada más. Por ejemplo: la mujer agarra una raqueta para defenderse del hombre que quiere atacarla. Entonces, éste, mira alrededor buscando algo para contraatacar y (ahora estoy hablando con Dalí): 

- ¿Qué ve?
- Un sapo que vuela.
- ¡Malo!
- Una botella de coñac.
- ¡Malo!
- Pues ve dos cuerdas.
- Bien, pero ¿qué viene detrás de las cuerdas?
- El tipo tira de ellas y cae, porque arrastra algo muy pesado.
- Ah, está bien que se caiga.
- En las cuerdas vienen dos calabazas secas.
- ¿Qué más?
- Dos hermanos maristas.
- ¡Eso es, dos maristas! ¿Y después?
- Un cañón.
- Malo. Que venga un sillón de lujo.
- No. Un piano de cola.
- Muy bueno, y encima del piano de cola, un burro... no, dos burros podridos.
- ¡Magnífico!...

 O sea, que hacíamos representaciones irracionales, sin ninguna explicación.

_________________________________

Sobre la gènesi de la pel·lícula Un chien andalou (1928). 
Entrevista de José de la Colina i Tomás Pérez Turrent a Luis Buñuel.
Revista Contracampo nº 16 (octubre-novembre de 1980).
Pàgs. 33-34.









Pel·lícula UN CHIEN ANDALOU 
(Buñuel-Dalí, 1928)


Publicat per a
Etiquetes de comentaris: , , ,

12 comentaris:

  1. Josep30 de juliol del 2013, a les 19:19

    Genis en fer l'obra, i en vendre l'obra.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sícoris1 d’agost del 2013, a les 11:09

      Al Dalí, fent un anagrama amb el seu nom, li deien "Avida Dollars". Del Buñuel no em consta aquesta voracitat comercial.

      Elimina
  2. Relatus30 de juliol del 2013, a les 20:27

    Sempre he pensat que ha de ser molt complicat distingir les imatges que vénen del pensament de les que vénen de la cultura o l'educació. Sense cultura i educació jo crec que no tindria cap imatge.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sícoris1 d’agost del 2013, a les 11:10

      Com a surrealistes, aspiraven a sublimar la irracionalitat i l'impuls instintiu per damunt de la cultura entesa com a part d'una civilització repressora. Lògicament, és un intent impossible.

      Elimina
  3. Galderich31 de juliol del 2013, a les 0:45

    Una sucessió d'imatges és la impressió que dona la pel·lícula. Intentar cercar cap tipus de fil conductor és molt difícil i ens pot portar a aventures més que aleatòries. És cert el que diu la Loreto: sense cultura i educació ni Buñuel ni Dalí haguessin compost aquesta obra mestra del surrealisme i del cinema.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sícoris1 d’agost del 2013, a les 11:12

      És exactament aixi, Galderich: ho volguessin o no, era difícil renunciar a la cultura i a l'educació que havien rebut (què seria de l'obra buñueliana sense l'anticlericalisme producte de la seva educació religiosa?) Ells buscaven l'element oníric i transgressor i li donaven preeminència, però com no podia ser d'altra manera, partien d'una tradició de la que no podien escapar.

      Elimina
  4. il cavaliere rosso31 de juliol del 2013, a les 10:54

    a mi m'agraden els llibres convertits en pistoles que et transporten al bosc...

    ResponElimina
  5. Anònim1 d’agost del 2013, a les 12:59

    Amb consciència o sense, tot producte de la ment humana és cultural si el context és l'adequat. Alegrem-nos de ser receptors predisposats a conèixer i entendre encara que el coneixement sigui la nostra perdició, el nostre infern. I l'infern només cal compartir-lo perquè esdevingui paradís.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sícoris1 d’agost del 2013, a les 13:56

      I així ho intentem, Enric. L'infern compartit sempre és menys infern.

      Elimina
  6. Relatus6 d’agost del 2013, a les 16:35

    Bé, no sé si és un problema meu però no puc enllaçar amb la nova entrada "Barcelona literària III". M'apareix que hi és però no la veig :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sícoris6 d’agost del 2013, a les 19:20

      No, Loreto, no és cosa teva sinó meva: l'entrada s'havia publicat abans d'hora i sense jo voler-ho, així que l'he esborrada fins que estigués a punt. Ara sí que ja es pot veure!
      Gràcies a tu, i disculpa :)

      Elimina

No es permeten comentaris nous.

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

TRADUCTOR-TRANSLATOR: