tag:blogger.com,1999:blog-7143151402008444472.post7067227048738763821..comments2022-12-12T13:17:20.930+01:00Comments on Des de la meva riba: De monstres i alteritatsSícorishttp://www.blogger.com/profile/14563827580384332169noreply@blogger.comBlogger13125tag:blogger.com,1999:blog-7143151402008444472.post-35921711791163027292014-09-14T22:01:38.013+02:002014-09-14T22:01:38.013+02:00Ja no sé on tinc el cap. Hauria jurat que hi havia...Ja no sé on tinc el cap. Hauria jurat que hi havia un altre comentari teu on em demanaves si sabia d'una edició recent dels "Monstres i Prodigis" d'Ambroise Paré. Comentari que se'n va anar en orris juntament amb la meva resposta. Segurament ens hem fet un embolic anant d'un blog a l'altre, i el senyor Gúgel també hi ha posat el seu granet de sorra.<br /><br />En resposta a aquest últim comentari, és cert que els jueus van tenir una gran presència a Hollywood (i la continuen tenint). Estic absolutament d'acord amb què, en general, la seva forma de concebre el cinema va ser indispensable per a superar el puritanisme i les restriccions imposades pel codi Hays.<br /><br />Els germans Marx, Woody Allen, Herbert Biberman, Leslie Howard, Edward G. Robinson, Barbra Streissand, Sidney Pollack, Kubrick, Ben Hecht, tots els capitosts de les Majors que has esmentat i tants i tants altres... Els jueus, en diferents àmbits de la indústria, han estat legió a Hollywood. Fixa't que fins que va morir fa poc, no sabia que també Lauren Bacall ho era...<br /><br />Signo immediatament per a la construcció d'un monument als Marx, i com que no crec en altres cels ni inferns que els que vivim aquí, ja ens trobarem algun dia allà on també hi siguin Groucho, Harpo i Chico.<br /><br />Sícorishttps://www.blogger.com/profile/14563827580384332169noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7143151402008444472.post-18639055255768244202014-09-12T19:35:03.208+02:002014-09-12T19:35:03.208+02:00Ara m'estava tornant boig perquè he anat al me...Ara m'estava tornant boig perquè he anat al meu correu, on sempre queda constància dels comentaris, i allà tampoc hi havia el meu, la qual cosa m'ha fet pensar que el senyor Gúguel me l'havia esborrat també del correu on segur que jo l'havia vist.<br /><br />Però no! El comentari sí que hi és. No el vaig fer al teu blog sinó al meu, a l'apunt on parlava del Capità Amèrica i els superherois, que és on tu el vas veure. Per evitar més creuaments, el penjo també aquí.<br /><br />"La cultura popular americana té una influència jueva molt gran, tot i que sovint no és perceptible perquè els fills d'aquells primers emigrants del segle XIX que fugient de l'Europa de l'est no van trobar les bases culturals que permetessin desenvolupar la seva cultura i el seu imaginari com sí ho van poder fer a Europa. Còmic, guionistes, músics, escriptors i artistes en general es van integrar no en la cultura sinó en la indústria cultural, que és la mare de la cultura popular. El cinema americà, per posar només un exemple, el primer gran transmissor d'aquesta nova cultura, neix de la mà de les anomenades Big Six Majors, les sis companyies que el posen en marxa, de les quals cinc eren de fundadors i propietaris jueus (ara em sembla que totes són de propietat japonesa):<br /><br />Columbia: Harry Cohn, Jack Cohn i Joe Brandt.<br />20th Century Fox: William Fox.<br />Warner Bros.: Harry Warner, Albert Warner, Sam Warner i Jack Warner.<br />Paramount Pictures: Adolph Zukor.<br />Universal Studios: Carl Laemmle.<br /><br />La sisena era The Walt Disney Company. Disney havia assistit durant els anys 30 als mítings de la German American Bund, una organització pronazi, i els anys 40 es va aliar amb la Motion Picture Alliance for the Preservation of American Ideals, una organització anticomunista i antisemita. Però com que el dòlar és el dòlar, Disney es va envoltar de tants creadors jueus com va necessitar.<br /><br />Ja no m'enrotllo més perquè m'estic sortint del tema. En tot cas, només una última cosa. Si bé aparentment la cultura jueva (asquenasita) no és perceptible per a un profà en la indústria cultural americana, la seva essència (i generalitzo: impresentables n'hi ha arreu) va ser l'antídot al puritanisme nord-americà.<br /><br />Quan em mori sé que no aniré ni al cel ni a l'infern: em faran companyia els germans Marx. Per a quan el monument que es mereixen?"Anonymousnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7143151402008444472.post-38032461841106977622014-09-07T02:19:30.969+02:002014-09-07T02:19:30.969+02:00Enric, no sé què ha passat, però quan he anat a pu...Enric, no sé què ha passat, però quan he anat a publicar la meva resposta al teu darrer comentari, han desaparegut tots dos: el teu i el meu. Misteris del Blogger, que cada cop dóna més problemes...<br /><br />En qualsevol cas, i respecte a la teva pregunta de si existeix una edició més o menys actual de "Monstres i Prodigis", n'hi ha una de Siruela que es va reeditar el 2000 (la que tinc jo és del 93). No sé si n'hi ha alguna de més recent, però em consta que a la Laie en tenen algun exemplar perquè l'he vist no fa gaire.Sícorishttps://www.blogger.com/profile/14563827580384332169noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7143151402008444472.post-46213690261883675272014-09-06T23:56:45.610+02:002014-09-06T23:56:45.610+02:00Acabo de deixar un comentari al teu article, on co...Acabo de deixar un comentari al teu article, on confesso el meu desconeixement sobre la relació entre els superherois i l'emigració jueva als Estats Units, així com les arrels del "mite" en l'Holocaust.<br /><br />Vaig dubtar entre incloure els superherois o no en la meva classificació, i al final vaig creure que, tot i els poders i l'origen extraterrestre de Superman (el superheroi per excel·lència), no eren ben bé monstres per més que comparteixin característiques amb alguns d'ells. I no crec que ho siguin perquè no tenen aspecte repulsiu ni causen rebuig.<br /><br />Pel que fa al maniquí, l'encabiria dins l'apartat "la rèplica humana com a expressió monstruosa", compartint lloc amb el ninot del ventríloc, la màscara i l'autòmata. En aquesta publicació del blog de Mr. Cairo en vaig deixar constància, i ja saps que forma part del meu imaginari (no sé si estètic): http://elrebostdemistercairo.blogspot.com.es/2014/01/estatics.html<br /><br />El tercer punt em sembla brutal. No havia tingut en compte l'etimologia, i realment té tota la importància. Em ve al cap aquell magnífic llibre d'Ambroise Paré, "Monstres i prodigis", que seria una síntesi del mostre com a representació de l'amonestació divina. És més, com que vinc de veure un altre cop l'exposició Metamorfosi (i demà hi torno per acabar-la de rematar), encara li trobo molt més sentit a tot plegat.Sícorishttps://www.blogger.com/profile/14563827580384332169noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7143151402008444472.post-37603832599437529252014-09-06T12:44:19.229+02:002014-09-06T12:44:19.229+02:00Excel·lent repàs a la diferència que ens terroritz...Excel·lent repàs a la diferència que ens terroritza!<br /><br />Suggereixo tres ítems. Un, el superheroi, aquest fenòmen humà (amb alguna excepció, com Superman), que neix amb l'Holocaust i té arrels en el Gólem. Et deixo el meu enllaç.<br /><br />http://enarchenhologos.blogspot.com/2011/12/boilerplate-el-primer-robot-i-el-capita.html<br /><br />L'altre, un que t'és molt grat: els maniquins. No comento res: el teu imaginari és prou ampli.<br /><br />I el tercer té a veure amb l'etimologia de la paraula. El 'mostrum' llatí ("prodigi"), que probablement deriva de 'monere', que significa "avisar" per la creença que els prodigis eren amonestacions divines. Analitzar l'etimologia és molt interessant perquè aquesta amonestació divina original esdevé un arma de doble fil en el moment que l'home, fent de demiürg, s'enfronta als déus.Anonymousnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7143151402008444472.post-67344096541786958542014-09-04T11:40:18.011+02:002014-09-04T11:40:18.011+02:00Merci, Loreto. L'home-llop (i variants) segura...Merci, Loreto. L'home-llop (i variants) segurament és l'únic que té algun sentiment de recança. No estic gaire al cas dels vampirs adolescents actuals, però vaja!, em continuo quedant amb els clàssics.Sícorishttps://www.blogger.com/profile/14563827580384332169noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7143151402008444472.post-67683027730575019762014-09-04T11:35:52.696+02:002014-09-04T11:35:52.696+02:00Gràcies, Miquel. El vampir és fascinant per la dob...Gràcies, Miquel. El vampir és fascinant per la doble vessant que el fa tan contradictori: profundament solitari i un ésser social per necessitat. Potser és dels monstres més complexes.<br />M'havia oblidat de la pel·li de Conrad Veidtl. La vaig veure fa mil anys i l'hauré de recuperar. Monstruosa! (en el millor sentit de la paraula).Sícorishttps://www.blogger.com/profile/14563827580384332169noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7143151402008444472.post-31301666257657638332014-09-04T11:25:46.214+02:002014-09-04T11:25:46.214+02:00Òndia, Tubs!, no seria mala idea una dona de cinqu...Òndia, Tubs!, no seria mala idea una dona de cinquanta peus (literal).Sícorishttps://www.blogger.com/profile/14563827580384332169noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7143151402008444472.post-53404547643211938032014-09-04T11:24:54.595+02:002014-09-04T11:24:54.595+02:00Cavaliere, encara hi ha classes!!Cavaliere, encara hi ha classes!!Sícorishttps://www.blogger.com/profile/14563827580384332169noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7143151402008444472.post-59493417514730430682014-09-03T20:13:37.574+02:002014-09-03T20:13:37.574+02:00El que més m'atrau, potser perquè trobo més re...El que més m'atrau, potser perquè trobo més real, és l'home llop, la lluita constant contra un mateix. M'ha agradat molt la teva classificació, això sí que són monstres i no pas els vampirs adolescents d'avui dia. Relatushttps://www.blogger.com/profile/09038278503166319036noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7143151402008444472.post-21913828039922540862014-09-02T19:57:29.557+02:002014-09-02T19:57:29.557+02:00Un anal.lisi interessantisim sobre els monstres. E...Un anal.lisi interessantisim sobre els monstres. El que em sembla més atractiu és el del vampir per la seva dualitat, sembla un humà i no ho és, fins i tot va a festes i al teatre (els zombis i l´home llop se lis veu més el llautó) això el fa més inquietant. Les dones en aquestes pel.licules son com femmes fatales portades al màxim, literalment xuclasangs.<br />Has vist "El hombre que ríe" de Conrad Veidt? Una pel.lícula molt bona sobre el concepte d´allò que diem "monstruós". <br />Molt bona entrada. Salut!<br />Borgo.miquel zuerashttps://www.blogger.com/profile/03147019051597840390noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7143151402008444472.post-74972290109934320672014-09-02T10:28:38.523+02:002014-09-02T10:28:38.523+02:00Gràcies per aquesta taxonomia tan entretinguda, Sí...Gràcies per aquesta taxonomia tan entretinguda, Sícoris. Dins de l'última categoria també entraria la terrorífica dona de cinquanta peus (d'alçada).Tubs_de_Viurenoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7143151402008444472.post-71262814281228559812014-09-01T17:53:12.640+02:002014-09-01T17:53:12.640+02:00et deixes els polítics, els de dretes i els retors...et deixes els polítics, els de dretes i els retors per a una altra ocasió?il cavaliere rossohttps://www.blogger.com/profile/00525119899886015083noreply@blogger.com