dilluns, 16 de desembre de 2013

Mapa literari i sentimental



Com l'Alícia de Lewis Carroll, hi ha qui és capaç de travessar el mirall quan intueix que la partida d'escacs que es juga a l'altra banda s'ha tornat abúlica i pesarosa. Quan s'adona que el silenci aliè potser forma part d'un acte de parla indirecta, producte de l'acumulació de paraules que, atropellades i sense concert aparent, moren abans de ser escrites. Quan té la clarividència de saber que no hi ha remei més estimulant que alimentar l'acció silenciosa amb noves paraules. És a dir, amb literatura.  I és aleshores quan, revestit del poder d'un xaman, aquell esplèndid cavaller retratat fa anys per un futurista milanès aconsegueix fragmentar l'atrotinada realitat de la part fosca del mirall per recompondre-la a través de la ficció, de la parla, de l'escriptura, de la lectura, de l'amistat incondicional.

Aquesta és la mostra de l'itinerari poètic que, per rigorós ordre d'arribada, dibuixa un mapa de complicitats mútues des de fa gairebé quatre anys. Quatre anys de lectures i amics compartits, de somnis fotografiats, de celebracions conjuntes, de jocs literaris, de postals il·lustrades, de quaderns de notes, de xerrades de cafè, d'alguna passejada i d'uns quants llibres obsequiats. Uns llibres que amaguen entre les seves pàgines, empeltades de bons desitjos del cavaller vermell (il cavaliere rosso),  la consigna que ja s'ha convertit en el leit motiv del nostre món particular, cada cop menys orfe: No us rendiu!
(amb permís de l'inventor de la frase; això no cal dir-ho).



Ellos miran un punto, un cerco o un alud,
algo que ha sucedido, un algo que se ensancha,
les llama, les succiona, se adentran en el cerco
y suceden en él al tiempo que les miro,
ellos suceden dentro del punto que se ensancha,
me cerca, me succiona, y es otra la mirada
que nos observa a todos y escribe lo que usted
acaba de mirar.


Platón desterró a los artistas por temor a que
mostraran que lo-que-ocurre
no tiene correlato ideal
Chantal Maillard. Matar a Platón. (Tusquets, 2007)


¿Pues qué podría yo testificar de mí, al margen
del silencio preciso, para que se cumpliese
la perfección de un lirio que se alzara en su tallo,
o la serenidad de unas manos cruzadas
sobre el quieto regazo en que el amor se acoge?
¿Qué podría decir como una fe de vida
quien sabe del quebranto del orden de las horas?
  Mª Victoria Atencia. Poema Testimonio. (El Umbral. Pre-Textos, 2011)


[...]
 A mí también, a veces, se me rebelan los objetos.

Te pesa la Edad Media
como zuecos que se hunden en el barro.

A la izquierda y en el centro
impera la luz,
pero no luce el sol.

Incluso las gacelas son carnívoras.
  [...]
José Ovejero. Poema dedicat al quadre d'El Bosco El jardín de las delicias (Nueva guía del Museo del Prado. Demipage, 2012).


Pon una luna sobre cada sauce, una muchacha en cada ventana, una gacela junto a cada arroyo. Convoca al poema para que construya el lado sur de la nada. Si el exilio te ha dolido pero no te ha matado, regresa a la cuna de la imaginación y mídete y equipárate con quienes velan para descifrar el misterio. El exilio es un malentendido entre la existencia y las fronteras, es un puente para que la percepción cruce de una imagen a otra, un test que pone a prueba tanto la vanidad como la modestia del narciso, la semejanza de lo diferente y la diferencia de lo semejante. No todo lo que aquí te excluye allí te integra, ni todo lo que allí te agrega deja de integrarte aquí. Así que invoca a la imaginación con lo propio de la imaginación: la libertad de las palabras para obedecer a los sentimientos.
Mahmud Darwix. En presencia de la ausencia. Traducció de Jorge Gimeno. (Pre-Textos, 2011)


 La nena es deixa anar sobre el seient encoixinat i tanca els ulls. De vegades els dos sentits amb què més compta estan fins a tal punt alerta que es barallen entre ells d'una manera lamentable. Els ulls tenen l'ambició de posseir les formes completes en la seva integritat, i l'olfacte al seu torn s'entesta en la pretensió de fer passar el món sencer a través d'aquells dos minúsculs forats de carn que hi ha al final del nas.

Dacia Maraini. La llarga vida de la Marianna Ucrìa. Traducció de Marta Hernández Pibernat (Minúscula, 2013).

14 comentaris:

  1. Chantal, Atencia, Darwix,
    los cuadros y Maraini...
    bendita poesía
    que enaltece tal complicidad
    y la cuenta
    y hace bellos los silencios
    y los empeños de acallarlos...

    ResponElimina
  2. "El silenci aliè potser forma part d'un acte de parla indirecta". Com, si no, podem fer nostres les paraules de l'altre? L'altre costat del mirall és sempre una temptació; és la realitat no domada; és el lloc del vertigen.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sens dubte, és el costat més atractiu i temptador, però també el més perillós. El vertigen no existiria sense l'abisme que ens comunica directament amb la part salvatge.

      Elimina
  3. M'encanta aquest mapa literari/sentimental, mots sovint indestriables, i en això aquest cavaller és un mestre teixint sentiments des de la poesia i la prosa.

    Sovint a l'altra banda del mirall s'hi està com a casa, ja ho has dit, cada dia menys orfes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És cert, Anna. Aquest cavaller és un grandíssim teixidor.

      Elimina
  4. Molt bones reflexions, Sícoris.
    La literatura pot ser un bàlsam que fon les nostres circumstàncies personals amb les d'altres, la nostra realitat amb ficcions que vénen de fora. Els amics són un factor decisiu, i quan apareixen amb un llibre sota el braç, la sort és doble.
    Petons.
    T.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Tomàs. No puc fer altra cosa que donar-te la raó: què seria de nosaltres sense amics i sense ficció? On podríem reconèixer-nos, aixoplugar-nos o evadir-nos?

      Elimina
  5. L´altre costat del mirall és molt evocador. Hi ha gent que té "eisobtrofòbia", creuen que a l´altre banda del mirall n´hia un altre món.
    . M´agradat molt el teu mapa literari. Esta bé que esmentis els traductors, sovint oblidats com els il.lustradors. Els parents pobres dels llibres.
    Salut. Borgo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ostres, Miquel, això de l'eisoptrofòbia ja són paraules majors referides a patologies greus. Mira que n'hi ha, de fòbies estranyes i inversemblants!

      Parlant dels traductors, és com tu dius: són els parents pobres. I no em dóna la gana, caram!, que una mala traducció pot arruïnar la millor obra literària, i una d'excel·lent, millorar considerablement un mal llibre.

      Salut, company.

      Elimina
  6. Passi el que passi, sempre podem agafar-nos d'un llibre o del seu record. Bona tria, m'ha agradat especialment el fragment de Mahmud Darwix.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Loreto. El llibre del Darwix és boníssim i està molt ben escrit (i traduït també). Si en tens ocasió, llegeix-te'l, que segur que t'agradarà.

      Elimina
  7. Estas fiestas tan entrañables, te dejo un abrazo con mis mejores deseos de felicidad,
    feliz Navidad!!, feliz año 2014!!.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gracias, Ricardo. Felices fiestas para ti también,

      Elimina

TRADUCTOR-TRANSLATOR: