dijous, 14 de març de 2013

Comencem bé!

Retrat d'Innocenci X. Diego Velázquez


Un papa sudamericà. Un jesuïta. De nom religiós Francesc, com el sant d'Assís, representant cristià de la pobresa, la vida eremítica i el recolliment...

Però no ens enganyem: cal canviar-ho tot perquè tot segueixi igual, i aquesta és la màxima que s'amaga sota la fanfàrria porpra del Vaticà, amb les seves fumates negres i blanques, similars en tonalitat i minsa riquesa de matisos a la seva concepció de la vida, de la mort i d'allò que faci falta. Mirem si no, la carta de presentació de Jorge Mario Bergoglio, nom secular del flamant, i diuen que simpàtic, Francesc I:
 

           LA DICTADURA ARGENTINA (1976-1983)


Adolfo Servando, president de la Conferència Episcopal, amb Videla
 
Sobre Bergoglio pesa l'acusació d'haver delatat a la Junta Militar els jesuïtes Orlando Yorio i Francisco Jalics, que desenvolupaven la seva funció religiosa amb els habitants de les xaboles de l'extrarradi de Buenos Aires. Una opció mal vista per les dretes ultraconservadores del país, que sospitaven d'una possible concomitància de caire marxista entre el sector popular i l'eclesiàstic.
   
Segons explicava Jalics al seu llibre Ejercicios de meditación del 1995, els dos capellans van demanar ajuda a Bertoglio, i aquest, no només els va negar la protecció a què s'havia compromès, sinó que els va acusar davant de les autoritats militars, versió que també confirmava Orlando Yorio en una carta datada el 1977.
 
Les investigacions d'Horacio Verbitsky, que es poden veure al seu blog Iglesia y dictadura, aporten tot un seguit de proves documentals del que van significar les aliances entre els poders polítics i religiosos durant una de les etapes més fosques de la història argentina.

Quan el 15 de novembre de 1976 es van reunir la comissió executiva de la Conferència Episcopal i la Junta Militar per tal d'aclarir la posició de l'església davant la dictadura, al memoràndum resultant hi figuren les següents frases, força explícites sobre l'actitud adoptada per la cúpula eclesiàstica:  
  • De ninguna manera pretendemos plantear una posición de crítica a la acción de gobierno.
  • Un fracaso llevaría, con mucha probabilidad, al marxismo.
  • Acompañamos al actual proceso de re-organización del país.

Bergoglio, 30 anys després d'aquests fets, va prologar un llibre que parlava sobre les relacions estat-església a l'Argentina. En el seu escrit, el futur Francesc I va decidir suprimir qualsevol al·lusió que comprometés excessivament el seu gremi i l'anterior vocació de "comprensión, adhesión y aceptación" a la dictadura militar.

És evident que n'hi ha que poden anar a missa i, alhora, repicar!
 


L'HOMOSEXUALITAT

Mosaic romà. Representació d'Heracles i Iolao

Només cal que transcrigui la carta que Bertoglio, aleshores arquebisbe de Buenos Aires, va adreçar fa tres anys a les monges carmelites, arran del projecte de llei sobre matrimonis igualitaris que, per sort (i per la voluntat de la majoria d'argentins), va sortir endavant el 15 de juliol del 2010

Hi sobren les paraules...:


22 de junio de 2010
A LAS MONJAS CARMELITAS DE BUENOS AIRES

 
Queridas hermanas:

Les escribo estas líneas a cada una de Ustedes que están en los cuatro Monasterios de Buenos Aires. El pueblo argentino deberá afrontar, en las próximas semanas, una situación cuyo resultado puede herir gravemente a la familia. Se trata del proyecto de ley sobre matrimonio de personas del mismo sexo.

Aquí está en juego la identidad, y la supervivencia de la familia: papa, mamá e hijos. Está en juego la vida de tantos niños que serán discriminados de antemano privándolos de la maduración humana que Dios quiso se diera con un padre y una madre. Está en juego un rechazo frontal a la ley de Dios, grabada además en nuestros corazones.
Recuerdo una frase de Santa Teresita cuando habla de su enfermedad de infancia. Dice que la envidia del Demonio quiso cobrarse en su familia la entrada al Carmelo de su hermana mayor. Aquí también está la envida del Demonio, por la que entró el pecado en el mundo, que arteramente pretende destruir la imagen de Dios: hombre y mujer que reciben el mandato de crecer, multiplicarse y dominar la tierra. No seamos ingenuos: no se trata de una simple lucha política; es la pretensión destructiva al plan de Dios. No se trata de un mero proyecto legislativo (éste es sólo el instrumento) sino de una “movida” del padre de la mentira que pretende confundir y engañar a los hijos de Dios.
Jesús nos dice que, para defendernos de este acusador mentiroso, nos enviará el Espíritu de Verdad. Hoy la Patria, ante esta situación, necesita de la asistencia especial del Espíritu Santo que ponga la luz de la Verdad en medio de las tinieblas del error; necesita de este Abogado que nos defienda del encantamiento de tantos sofismas con que se busca justificar este proyecto de ley, y que confunden y engañan incluso a personas de buena voluntad.
Por esto recurro a Ustedes y les pido oración y sacrificio, las dos armas invencibles que confesaba tener Santa Teresita. Clamen al Señor para que envíe su Espíritu a los Senadores que han de dar su voto. Que no lo hagan movidos por el error o por situaciones de coyuntura sino según lo que la ley natural y la ley de Dios les señala. Pidan por ellos, por sus familias; que el Señor los visite, los fortalezca y consuele. Pidan para que ellos hagan un gran bien a la Patria.
El proyecto de ley se tratará en el Senado después del 13 de julio. Miremos a San José. A María, al Niño y pidamos con fervor que ellos defiendan a la familia argentina en este momento. Recordémosle lo que Dios mismo dijo a su pueblo en un momento de mucha angustia: “esta guerra no es vuestra sino de Dios”. Que ellos nos socorran, defiendan y acompañen en esta guerra de Dios.
Gracias por lo que harán en esta lucha por la Patria. Y, por favor, les pido también que recen por mí. Que Jesús las bendiga y la Virgen Santa las cuide.

Afectuosamente,

Card. Jorge Mario Bergoglio s.j., arzobispo de Buenos Aires

(Font: diari digital Biobio Chile.cl)


Ja es veu que el seu regne continua no sent d'aquest món... 

12 comentaris:

  1. Tota la raó Sícoris, no crec en Déu, però entenc que molta gent ho faci, el què no acabo d'entendre és aquesta fe cega amb una institució anàcrònica i de les més fosques de tota la humanitat, que exercint un poder polític i econòmic increïble.

    ResponElimina
    Respostes
    1. S'ho tenen molt ben muntat des de fa segles, Anna.

      Elimina
  2. com volen que el món els segueixi si han estat els primers en matar i torturar per obtenir poder. I a dia d'avui enterrats de diners deixen que el poble passi gana, això si, accepten totes les donacions que els fa l'estat i que surt de les nostres butxaques.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Exacte, Joan: qui els vulgui finançar, que ho faci, però ja seria hora d'acabar amb aquest concordat que obliga a aportar diners públics a l'església catòlica en un país suposadament aconfessional.

      Elimina
  3. Respostes
    1. Benvolgut Josep,

      Si us envia el Rouco Varela, comuniqueu-li que les estadístiques no es fan ben bé així... I no us oblideu de brindar amb vi de missa a la meva salut!

      Elimina
  4. hi ha arestes que esgarrinxarien l'ànima si en tinguéssim...

    ResponElimina
    Respostes
    1. L'ànima potser no, però esgarrinxar sí que esgarrinxen.

      Benvingut a aquest racó de món, Toni, i gràcies pels teus comentaris.

      Elimina
  5. No sé si de l'Església es pot esperar un altre discurs que no sigui aquests. No sé si es pot estar al cel i a la terra alhora.

    ResponElimina
    Respostes
    1. El cas, Enric, és que tenen els peus molt ben posat sobre la terra (massa i tot, pel que fan creure). I el cel... és allò de color blau que hi ha damunt dels seus caps ornamentats.

      Elimina
  6. L'emèrit Benet cheche (XVI) va començar el seu pont-i-ficat amb un text que parlava de l'amor: tothom pot estimar, ell inclós...
    Aquest "papa negre" (no era el cap dels jesuïtes -i a aquest cap li diuen de segles així-, però ara ja ho és) és, diuen alguns, l'últim papa...

    Potser no ens faça falta que vingua ningú a parlar-nos d'amor...
    Potser no ens faça falta tant de cap-i-tostes...

    Creure en l'Amor ajuda a no fer-li molt de cas a l'esglesia, ni als retors, ni als ulemes, i menys al polítics...

    ResponElimina
  7. Segurament a nosaltres no ens fa falta, però hi ha moltíssima gent que segueix literalment les seves encícliques i qualsevol paraula que pronunciïn sota la infalibilitat ex cathedra que s'han atorgat. I són dogmàtics, homòfobs, misògins, classistes. Entre moltes altres coses.

    ResponElimina

TRADUCTOR-TRANSLATOR: