diumenge, 9 de desembre del 2012

Speak Catalan or carry on?


El 1939, tot just quan havia esclatat la Segona Guerra Mundial, el Ministeri d'Informació del Govern britànic va idear tres cartells amb llegendes que animaven a lluitar per la llibertat i apel·laven a l'alegria, al valor i a la calma de la població (la coneguda flema britànica), prevenint la gent davant una possible invasió de les tropes alemanyes.

Sortosament, això no es va arribar a produir i, com és sabut, la nit del 8 de maig de 1945, una setmana deprés del suïcidi de Hitler a Berlín, es va signar el tractat de capitulació incondicional de l'Alemanya nazi.

Els cartells, encapçalats per una corona Tudor i amb uns textos de línia clara escrits en majúscules blanques sobre fons de color, van tenir una tirada curta i van romandre mig oblidats fins que l'any 2000 els van redescobrir a una llibreria de segona mà de Northumberland, quan els drets d'autor ja no tenien validesa (havien passat més dels cinquanta anys preceptius per a qualsevol mena de reclamació en aquest sentit).

A partir d'aquesta troballa, el lema d'un dels cartells: Keep calm and carry on va ser reproduït amb finalitats comercials en tota mena d'articles. Es tractava del missatge menys punyent dels tres i el que dóna peu a més interpretacions, lluny ja de la intenció bèl·lica i de resistència a l'enemic amb què fou concebut.

Als darrers temps però, se li ha donat una nova volta de cargol a aquest enunciat: Amb les contínues amenaces per part del Ministre d'Educació, Cultura i Esports d'espanyolitzar els nens catalans [sic] i, especialment, arran de l'esborrany de la reforma educativa que pretén relegar l'estudi del català a matèria "d'especialitat" per tal de donar prioritat al castellà, una part de l'esperit del cartell britànic ha tornat a brollar gràcies a l'encertada idea, plena de sarcasme, d'uns dissenyadors barcelonins que han reproduït la imatge i la tipografia de l'original, afegint-hi l'speak Catalan enlloc del primigeni carry on. La proposta, d'allò més exitosa, m'ha recordat també la sornegueria crítica de Robert Crumb, tot i que sense el traç underground, tan de l'època dels seixanta, del dibuixant nordamericà.



L'inefable ministre Wert, que va ser estudiant de l'exclusivíssima i conservadora escola d'El Pilar de Madrid (on, entre altres, també s'hi han comptat com alumnes l'expresident José María Aznar i el bisbe prelat de l'Opus Dei, Álvaro del Portillo), és partidari de privatitzar l'ensenyament i el responsable de fer desaparèixer dels plans d'estudis l'assignatura d'Educació per a la ciutadania, substituint-la per l'Educació Cívica i Constitucional (?). A aquesta nova assignatura que s'ha tret el ministre de la màniga no hi ha prevista cap referència a l'homofòbia ni a les desigualtats socials; en canvi, sí que es parla de nacionalismes excloents i de les enormes bondats del capitalisme. 

Però a més, és a ell, al reaccionari Wert, a qui li devem la subvenció concedida a aquell Diccionario biográfico español de l'Academia de la Historia, de tan trist record i que tanta polseguera va aixecar. A l'entrada corresponent al general Franco, el diccionari minimitza l'aspecte dictatorial i repressiu del franquisme, tot remarcant que el Règim no va ser totalitari sinó autoritari. Curiós joc d'adjectius contraposats que ens deixa com a resultat la figura del dictador genocida a l'alçada d'un avi rabiüt que, en el fons, era una bona i entranyable persona incapaç de matar una mosca. Una simple qüestió de matisos sense altre objectiu que emmascarar la realitat.
 
Allò que dèiem: Keep calm and speak Catalan... encara que ho escriguem en anglès...



7 comentaris:

  1. Keep calm.....és el que hem de fer si volem tenir resultats

    ResponElimina
    Respostes
    1. No ho tinc gaire clar, Joan: em sembla que només amb calma no aconseguirem gran cosa.

      Elimina
  2. Realment, molta calma cal tenir davant de l'estupidesa i la ignorància. Contra la mala llet, potser no tanta.

    De tota manera, cal estar alerta a altres coses, com molt bé ha sabut veure iruna: http://caminsdirunaii.blogspot.com.es/2012/12/dubtes.html

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'acabo llegir l'escrit d'Iruna i no puc estar-hi més d'acord: la dreta (tant la d'allà com la d'aquí) només entén de comptes de resultats, de números que quadrin tal i com ells volen i d'empènyer la canalla des de ben petits a una competició sense sentit. Tot això provoca que aquells que no entren dins els paràmetres del neoliberalisme i la productivitat (tal i com ells l'entenen) queden irremeiablement fora del sistema, per a desesperació del personal docent que alhora també és decent. Una bona mostra d'això és com es menystenen, cada cop més, les assignatures d'humanitats.

      El problema que tenim a Catalunya s'agreuja amb la qüestió lingüística i aquesta voluntat malsana d'imposar-se per la força, aniquilant tot allò que consideren residual i minoritari. Però evidentment, aquí no tot són flors i violes, i està clar que, tret de la defensa de la llengua (de la qual també en treuen molt bons rèdits), en política econòmica estan absolutament d'acord uns i altres. I si obviem aquesta premissa, correm el risc de ser manipulats.

      Elimina
  3. Por suerte existe el traductor de google...
    Vengo y aprendo algo nuevo, cosa que no sucede a menudo, te lo aseguro.
    Un abrazo.
    HD

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bienvenido, Humberto. Encantada de verte por aquí.

      Las traducciones de Google son un poco singulares, pero como diría Billy Wilder, nadie es perfecto.

      Gracias y un abrazo.

      Elimina

TRADUCTOR-TRANSLATOR: