dimecres, 6 de juny de 2012

De llibres, lectors i altres consideracions.


El Roto, 4 de juny de 2012. El País
Veient aquesta vinyeta d'El Roto vaig pensar (després de somriure amb certa amargor, com em sol passar amb les seves reflexions contundents, conceptistes i tan directes com un cop de puny) que, al cap i a la fi, potser no anava del tot errat.

Tinc tendència a ser apocalíptica i a creure que tot empitjorarà sempre irremeiablement. Sóc pessimista de mena però, de vegades, també necessito riure'm de les meves neures i contemplar la realitat amb una mica més de perspectiva. Les coses pinten malament, és cert (temps dolents per a la lírica, com deia el mestre Brecht), però precisament per això, cal buscar una escletxa per on fugir de l'horror i refugiar-se en la raó, en la ironia, en una visió diferent que ens allunyi dels fantasmes propis i aliens o que, com a mínim, ens ajudi a conviure amb ells. En una paraula: desdramatitzar.

De fet, sempre han existit veus tremendistes que han pronosticat la mort d'un determinat suport cultural per mor de la generalització d'un altre: la desaparició del teatre a causa de l'emergència, cada cop més creixent, del cinema; l'agonia d'aquest últim per culpa de la irrupció, com un vendaval, de la televisió; i ara li està tocant el torn al llibre editat en paper, que sembla que té els dies comptats perquè vindrà a substituir-lo el llibre electrònic.

No dic que el llibre electrònic no tingui adeptes (que en té, i molts). Ni tan sols en nego la utilitat ni m'entesto a afirmar que no és un invent pràctic i còmode, la qual cosa és més que evident. L'únic que dic és que el llibre tradicional no desapareixerà perquè l'altre li mengi terreny o li faci la competència. Són dos conceptes diferents que, no obstant, tenen una finalitat comuna: la lectura. 

L'electrònica, ara com ara, no té la capacitat d'evocació que, mitjançant la vista, l'olfacte i el tacte ens proporciona el llibre editat en paper: tot un món sensorial que difícilment se n'anirà en orris  (almenys, així ho volem creure els més renuents, els més romàntics).     

I per a mostrar el bon predicament que té i ha tingut el full imprès, aquí ofereixo una petita selecció de lectors, de gent que llegeix -que escriu, inclús- o que, almenys, pensa que la lectura dóna prestigi.

Llarga vida al llibre imprès en paper!


Émile Cioran
Teresa Pàmies
Rafael Alberti
José Saramago
Keith Richards
Lewis Carroll
Cary Grant
Gene Tierney
Lluís Llach i Hanna Schygulla
Grace Kelly
Ramón Gómez de la Serna
Gregory Peck
Gabriel García Márquez
Susan Sontag
Betty Grable
Jane Russell
Jean Cocteau
Marcel Prévost
Boris Karloff
Vincent Price
Marilyn Monroe
Frances Farmer
Albert Camus
Humphrey Bogart
Ana María Matute
Joan Fontaine
Quim Monzó


I, coses de la vida o casualitats còsmiques, avui ha mort Ray Bradbury, autor de Fahrenheit 451, obra de la qual François Truffaut en va fer una excel·lent versió cinematogràfica:



2 comentaris:

  1. Es fa difícil pensar que el llibre acabi desapareixent. Les diferents emocions que un llibre tradicional aporta no poden ser substituïdes pel llibre electrònic.

    Per altra banda, el llibre electrònic és una bona solució quan s'ha de carregar amb bibliografia amunt i avall, articles, o amb textos de consulta, sobretot si és per a treballar amb ells.

    La impremta també va amenaçar una tradició literària mil·lenària: per primer cop es fixaven els textos; i en canvi, ara tots aplaudim l'invent.

    ResponElimina
  2. Tens tota la raó, Enric. A mi, tal com explico a l'article, em costa d'acceptar segons quins canvis, però està clar que és una por injustificada i, a la llarga, tots aplaudirem també el nou invent.

    Gràcies per participar.

    ResponElimina

TRADUCTOR-TRANSLATOR: